Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 18 de setembre de 2012

CAMPEROLS DEL SEGLE XXI


CAMPEROLS DEL SEGLE XXI

Explica una vella llegenda, d'un poble on habitaven uns pagesos governats per un rei que vivia en un fascinant imperi a només 100 metres de les seves terres.
Un bon dia el rei va despertar i en apuntar-se al seu ampli balcó, contemplà un pagès que des de ben d'hora conreaba seves terres. 
El rei va decidir convidar el camperol al seu palau i que per un dia gaudís de deliciosos menjars
Un cop va arribar el camperol al palau, l'única condició que li va proposar el rei va ser realitzar una petita prova, hauria d'anar amb una cullera a la boca plena d'oli i fer una volta al Palau.
Així va ser el camperol va arribar de nou al rei i li lliurà la cullera intacta sense vessar una sola gota d'oli, que t'han semblat els les obres que hi han als passadissos? -Demanà el rei, acomplexat, no he pogut mirar-les estava pendent de la cullera senyor
El rei va ordenar que el repetís però que estigués atent al les obres.
En tornar, de nou acomplexat li va mostrar la cullera buida, el rei sorprès li demanà per les  obres,¡Preciosos! -Exclamà el camperol, i l'oli? -replicà el rei.Estava massa pendent en els passadissos que vaig descuidar la cullera senyor

Fill meu, en la vida com en aquesta senzilla prova, es tracta d'anar pendent del teu camí però sense deixar de mirar el paisatge, tot allò que oblidis veure mai tornarà a tu

Sabem que nosaltres som els camperols d'unes grans llogarets, on habiten al palau els afortunats i en les nostres terres el major afortunat és qui hi treballa

És difícil superar el nostre dia a dia, culpables? N'hi ha a milers, però no és moment de jutjar, és en aquest instant quan hem superar a nosaltres mateixos per poder seguir endavant

És pensant en la mort quan em sento viu, quan marxi no tindré opció a la lluita, a seguir els meus esforços a buscar motivació, de segur que el moment és ara, bé que no és un present desitjat però és el nostre present.

Lluitem amb la major arma que posseeix l'ésser humà. Estimat lector saps també com jo que la bala que carrega aquesta arma són els nostres pensaments, que la nostra veu serà l'arma carregada i el nostre camp de batalla nostres somnis.

Estimat lluitador, lluiti per ells o descansi en pau davant els peus d'aquesta vida!

1 comentari: