Tinc el plaer de publicar un molt bon article, realitzat per un molt bon amic meu
Senyor Marc Masats!
Escoles de patriotes
L’ altre dia, el Ministre d’educació
espanyol Jose Ignacio Wert va aportar el seu gra de sorra, o més ben dit va
abocar una galleda, al procés de autodeterminació de Catalunya instant a
“espanyolitzar els alumnes catalans” com si es tractés de les joventuts hitlerianes.
Però fa unes setmanes ens va deixar
una altre perla. Llegíem a la premsa que el Ministre d’educació vinculava
l’auge independentista a Catalunya amb l’educació que han rebut les noves
generacions els últims anys. Més enllà de discutir amb quina finalitat es van
fer aquestes declaracions i molt lluny de preguntar-me sobre si tenen argument
lògic, aquestes declaracions han plantejat, de manera generalitzada, la qüestió
de si l’afer de la independència ha de ser present a les aules, o si pel
contrari, se n’han de mantenir al marge.
Ningú pot negar que el que està
vivint Catalunya serà present a les aules sigui quin sigui el seu desenllaç, ja
que sortirà als llibres d’història del futur. Tot i això, el que ara ens
plantegem és, si és positiu que hi aparegui mentre el procés es viu, la gent es
manifesta, els polítics es discuteixen i la premsa en va plena.
Entenent dons que la realitat del
país és la que és, quin perill hi ha en que l’acostem a les aules dels nostres
infants?
Personalment, recordo que com a
estudiant de primària vaig aprendre moltíssim quan els meus professors feien
servir la guerra d’Irak i les manifestacions del “no a la guerra” com a fil
conductor de moltes activitats de classe. Recordo haver de buscar informació,
realitzar treballs i fer exposicions sobre l’actualitat, amb la motivació que
això comporta. El que no sabia aleshores, és que estava desenvolupant
competències bàsiques curriculars com l’artística i cultural, el tractament de
la informació o el coneixement i interacció amb el món físic.
Per altra banda durant l’etapa de
secundària hi va haver el “boom” de la immigració a Espanya fet que va generar
molta animadversió a la societat i va fer sorgir una forta onada de racisme. A
l’escola on estudiava, es van realitzar tallers i debats amb una participació
altíssima del l’alumnat que hi volia dir la seva, sense tenir ni idea que
estaven treballant les competències socials i ciutadanes, d’autonomia i
iniciativa personal o la comunicativa, lingüística i audiovisual.
Així doncs acostant el debat polític
i social del país a les escoles podem aconseguir motivar els alumnes a
desenvolupar competències, a ser crítics, tenir capacitat de generar i defensar
idees, a saber discutir i argumentar i sobretot, a observar el que està passant
al seu voltant.
El que potser fa por al ministre Wert
és que ens trobem amb casos on el professorat català sigui massa influent en
les idees dels seus alumnes i que el sistema educatiu sigui una mena de fàbrica
de patriotes. Però el que no sap, és que no cal tal manipulació maquiavèl·lica
per justificar l’auge independentista a Catalunya, simplement pot ser que de
les escoles hagin sortit alumnes com els del paràgraf anterior.
Marc Masats i Riera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada